A Sobre Maragall, d¿Ors, Espriu, Porcel i altres (Pla, Pujols, Gaziel, Vicens Vives, Rodoreda, Foix, Bartra, Brossa, Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, Jordi Sarsanedas, Josep Benet, Max Cahner, Albert Manent, Josep Palau i Fabre, Màrius Sampere, Agustí Pons, Bladé i Desumvila, Quim Monzó, Biel Mesquida, Teresa Pàmies, Àlex Susanna, Joan Solà, Isidor Cònsul, Josep Termes...) hi troba-reu opinions personals no sempre coincidents amb la interpretació habitual sobre aquests escriptors i les seves obres, però també comentaris d¿interès sobre, entre d¿altres temes, les interioritats del premi Nobel de Literatura mai no concedit a un escriptor català, sobre el suposat inductor intel·lectual del lingüicidi del català programat pel franquisme, sobre la fructífera tasca de mecenatge cultural de J.B. Cendrós o Ermengol Passola, així com sobre l¿Espanya (plural) de Bosch Gimpera o sobre La pell de brau d¿Espriu com a expressions d¿una voluntat de diàleg tan unilateral i tan manifestament sense correspondència que també ha canviat la perspectiva de l¿autor d¿aquest recull de textos esparsos, director-fundador que fou de la Institució de les Lletres Catalanes, sobre les relacions culturals Catalunya-Espanya.