Com podem desmuntar les eines amb què han tancat els nostres cossos i reclamar col·lectivament la capacitat de governar-los?
Avui, més que mai, el «cos» és al centre, tant de la política institucional com de la radical. Tots els moviments feministes, antiracistes, trans, ecologistes... consideren el cos, en les seves múltiples manifestacions, un terreny de confrontació amb l’estat i un vehicle per a les pràctiques socials transformadores. Simultàniament, el cos s’ha convertit en un símbol de la crisi de reproducció que ha generat el gir neoliberal del procés capitalista, i també de l’augment internacional de la repressió institucional i de la violència pública. A 'Més enllà de la perifèria de la pell', la històrica activista i autora d’èxit Silvia Federici examina aquests processos complexos i els situa en el context de la història de la transformació capitalista del cos en una màquina treballadora, i amb això, amplia un dels temes principals del seu primer llibre, Caliban i la bruixa.
Federici examina els nous paradigmes que avui governen la manera com es concep el cos en la imaginació col·lectiva radical, així com els nous règims disciplinaris que l’estat i el capital despleguen com a reacció a la revolta creixent contra els atacs diaris a la nostra reproducció quotidiana. En aquest procés s’encara amb algunes de les qüestions més importants per als projectes polítics radicals contemporanis: Què significa «el cos», avui, com a categoria d’acció social i política? Quins són els processos amb què es constitueix? Com podem desmuntar les eines amb què han «tancat» els nostres cossos i reclamar col·lectivament la nostra capacitat de governar-los?
