Des de la seua publicació clandestina el 1761 aquesta obra, reeditada ja el 1767, va originar una gran polèmica, respostes erudites o irades, va ser prohibida, condemnada a la foguera i refutada per polemistes catòlics com l?abbé Bergier. Però també fou llegida amb avidesa en cercles intel·lectuals i circulà àmpliament malgrat les prohibicions. De fet, és un dels documents de referència de la filosofia materialista, de la vessant crítica i radical de la Il·lustració. Holbach ataca la causa psicològica del manteniment de la idea religiosa, el temor i la inseguretat. Per a ell, és l?existència del mal en la natura allò que ha creat les supersticions i les idees religioses. El mal ?el dolor, la mort, la malaltia, és a dir, el mal com a impediment tangible a la felicitat? existeix, però té una funció necessària, perquè impulsa la humanitat a transformar-se i a progressar. La religió
és un entrebanc al progrés, perquè oculta les veritables causes naturals del mal, i manté l?home en una temença contínua de la mort. Només l?estudi i l?educació permeten a l?home d?atènyer l?objectiu final que la natura ens proposa, la felicitat en aquest món.
