Res no és personal

Res no és personal és un llarg poema en quatre parts. El predomini d’elements que tenen l’aparença d’un relat biogràfic fragmentari li dona unitat.

Escrit en octosíl·labs, l’autor, a mig camí de la vida, quan s’apropa als cinquanta anys, mira enrere i es fa una sèrie de preguntes, des d’una mirada sovint desvalguda i precària, que recorda sempre la condició mortal de l’ésser humà i el neguit que provoca l’essència inèdita i transitòria de cada instant viscut.

Un bell i torbador poema que, mentre dispara flaixos de vida, ens porta a la memòria la infància i l’adolescència, la descoberta del desig i els misteris de l’amor. Trossos de passat que s'escolen entre geografies diverses i que es projecten també cap al present i el futur, on el que transcendeix més, paradoxalment, perviu en els instants més íntims i personals.