Mentre visqui un sol poeta

Aleksandr S. Puixkin representa un paper cabdal en la literatura russa; no tan sols perquè ha influït permanentment en ella, sinó perquè amb les circumstàncies de la seva vida i mort creà un arquetip, de poeta romàntic i alhora realista, de personatge rebel i alhora conformista respecte al nou tsar, després de la revolta desembrista, que en conjunt ha contribuït al fet que sigui un dels poetes que més literatura ha generat al seu voltant, tret de Shakespeare o Dant. Ha esdevingut un autor tan popular que tothom a Rússia en coneix fragments o altres poemes de Puixkin. Això n’ha assegurat per sempre més la permanència, com a clàssic. Aquesta antologia recull poemes de totes les èpoques i de tots els estils, des de l’exabrupte epigramàtic o els retrats dels amics fins al poemes llargs, passant òbviament pels més famosos i coneguts poemes d’amor i la poesia de compromís polític i social. Amb aquesta primera tongada de poesia de Puixkin omplim un buit massa temps arrossegat.