La musa fingida

Max Besora crea un calidoscopi de situacions absurdes que, per raons encara més absurdes, acaben esclatant en una violència descontrolada. Es tracta d’una novel·la plena de sentit de l’humor, que comença com un recull de contes però que, a poc a poc, va construint una obra coral, no només per la varietat de personatges que hi apareixen sinó també pels diversos de gèneres literaris que la conformen. Fins i tot, en un darrer episodi, Mandy Jane, la protagonista del llibre, s’encara a l’autor per a qüestionar-li les seves decisions, cosa que enceta una sèrie de reflexions sobre la responsabilitat de l’autor a l’hora d’escollir els temes de les seves obres, i, sobretot, la manera de tractar-los.