Friedrich Nietzsche va ser un filòsof trencador en molts aspectes. La seva filosofia va impactar en la literatura catalana, a partir de les primeres traduccions (i comentaris) que en va fer Joan Maragall a la revista L'Avenç, un dels primers portaveus del Modernisme literari català. Nietzsche va influir la literatura catalana en un moment d'importants canvis culturals i polítics. Filòsof insígnia del corrent vitalista del Modernisme, va dotar elements que, en el cas d'una cultura en plena Renaixença com la nostra, varen servir per cohesionar-la, alhora que l'obrien a Europa i li conferien un enfocament més cosmopolita. Autors com Jaume Brossa, Pompeu Gener, Dídac Ruiz o Gabriel Alomar mostren a bona part de la seva obra una clara influència de Nietzsche. A Nietzsche en el Modernisme literari català Bernat Joan s'endinsa en l'obra dels principals autors modernistes (i alguns de més secundaris) per intentar extreure'n la petjada del filòsof alemany, una figura turmentada, contradictòria, atractiva, sempre a l'enrabiada recerca d'un Déu que li fugia com l'aigua entre les mans. Bernat Joan i Marí (Eivissa, 1960) és doctor en Filologia Catalana i investigador en Sociolingüística. Ha publicat novel·la i teatre (i algun poema espars, també), però sobretot s'ha prodigat en l'assaig, al voltant de la situació de la llengua (de les llengües), de l'avenir polític, dels canvis socials o de la psicologia social aplicada. Ha participat en diversos equips d'investigació tant a l'ICE de la Universitat de Barcelona com a l'IRIE de la Universitat de les Illes Balears. Ha publicat nombrosos treballs d'investigació en sociolingüística. Ha estat membre del Parlament europeu i secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.