Enric Casasses Figueres (Barcelona, 1951). És poeta, dramaturg, traductor. Home de lletres. Ha viscut a Barcelona, l’Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llumessanes (Menorca) i Berlín. Des de 1997 torna a ser a Barcelona.
Recita habitualment l’obra poètica pròpia i la d’altri, i així ha contribuït a fer recuperar el caràcter oral de la poesia. Des del 1972 ha publicat una vintena de llibres, entre els quals destaquen La bragueta encallada (Druïda, 1972), Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (Empúries, 1994 i 2007), Uh (Container, 1997 i Pagès Editors, 2007), Coltells (Llibres del Segle, 1998) i Que dormim? (Empúries, 2002), i un parell de discs de poesia amb música, El pa de navegar amb Manel Pugès (Zanfonia, 1999) i La manera més salvatge amb Pascal Comelade (Discmedi, 2006).
Ha obtingut el premi de la Crítica Serra d’Or (1993) per La cosa aquella (Empúries 1991) i el Premi de la Crítica de poesia catalana per No hi érem (Empúries, 1993). S’ha convertit en un punt de referència dins el paisatge poètic català i el seu nom s’ha fet un lloc entre els imprescindibles de la literatura de les darreres dècades.
