El pensament filosòfic a l'edat mitjana presenta els pensadors més importants que visqueren entre la fi de l'edat antiga i l'esclat renaixentista considerant-los testimonis privilegiats de com els homes medievals experimentaren el fet haver-se d'enfrontar amb l'enigmàtica naturalesa i els imprevisibles esdeveniments polítics.
L'autor, Kurt Flasch, adverteix que no ha pretès escriure cap tractat exhaustiu. Conscientment, s'ha limitat als moments crucials un dels quals fou la irrupció de la filosofia teològica de Ramon Llull. El llibre és, doncs, una iniciació que tanmateix vol ésser un text, de lectura i de treball, que permeti "flairar les fonts".
La presentació del món medieval ha pecat sovint d'intemporal, com si l'edat mitjana hagués estat una època unitàriament creient. L'autor destrueix aquest idil·li. Decep, potser, les expectatives del públic -especialment el dels neoescolàstics enfervorits- que s'afigura una edat mitjana, cofoia, ingènua, segura de si mateixa i transmissora d'una veritat perenne. Ben al contrari, l'autor qualifica l'edat mitjana d'època de grans conflictes i no té por d'anar en contra de l'opinió dels qui l'idealitzen. Reconeix que ell no fa res més que intentar dur a la pràctica l'ideal d'autenticitat intel·lectual proposat per Goethe: "L'atenció més gran que un autor pot tenir pels seus lectors és no donar-los mai allò que esperen, sinó allò que ell mateix considera adequat i útil a cada etapa de la pròpia evolució i de la dels altres."
