El PSUC va ser més que un partit: va transcendir els esquemes de l’organització comunista
clàssica i ha acabat nodrint de quadres tots els partits de l’espectre català fi ns als nostres
dies. Tanta va ser la infl uència del PSUC, que va ser considerat un perill geoestratègic pels
guardians del neoliberalisme. La CIA va contribuir a liquidar-lo. Als anys 60, l’afi liació a
CCOO i al Sindicat Democràtic d’Estudiants li va donar molta força. I des del 1968, amb la
condemna de la invasió soviètica de Txecoslovàquia i amb la participació en l’Assemblea de
Catalunya, va esdevenir un partit transversal. L’any 1990, Antoni Batista va viatjar als EUA
darrere la història del xèrif Wyatt Earp, però s’hi va trobar el complot de la CIA contra el
PSUC. Anys després, l’assassinat d’un agent de la CIA a Barcelona li’n va donar les claus.
Tot el que es diu en aquest llibre és veritat, però una veritat no sempre coneguda. A mig
camí de la crònica personal i el periodisme literari, el llibre d’Antoni Batista es llegeix com
una novel·la.
