Una volta de rosca més en l’obra de Virginia Woolf respecte a l’emancipació de les dones i els valors que ens poden conduir a la llibertat i a la pau. Tres guinees és la resposta de Virginia Woolf a la carta d’un home que li demana com es podria evitar la guerra. Escrita en plena Guerra Civil Espanyola i en un món amenaçat pel feixisme, l’obra relaciona patriarcat i militarisme feixista, en contraposició amb els elements de cultura de pau desenvolupats en els espais tradicionalment gestionats per dones.
Com ja va fer a
Una cambra pròpia, la diferència sexual serveix a l’autora per oferir-nos una mirada particular, en aquest cas sobre el fet de la guerra, amb la conclusió que les dones poden construir, i han de fer-ho, un nou discurs i unes noves pràctiques basades en la seva experiència quotidiana, aliena a la guerra i a les dinàmiques de poder. Una reflexió profunda i actual, que posa sobre la taula qüestions encara no resoltes i propostes que resten obertes.
Traducció i pròleg de Marta Pessarrodona.
Virginia Woolf(Londres, 1882-1941) Novel·lista i crítica britànica amb un estil poètic molt particular, és considerada una de les mares de la novel·la moderna. Nascuda a Londres, després de la mort del seu pare al 1905, va traslladar-se, juntament amb tots els seus germans, a una casa del barri de Bloomsbury, que es va convertir en lloc de reunió de lliurepensadors i altres escriptors. El 1917, va fundar amb el seu marit, Leonard Woolf, l’editorial Hogarth.
Entre les seves novel·les més conegudes hi ha
Mrs. Dalloway,
Al far,
Les ones o
Orlando, totes elles amb un gran desplegament de símbols i metàfores dels seus personatges abocats a les impressions personals, els sentiments i els pensaments per mitjà de monòlegs interiors. També va escriure assajos, com
Una cambra pròpia, considerat un al·legat a favor d’un espai propi de creació de les dones, o
Tres guinees, una anàlisi dels mals de la societat patriarcal i una defensa del feminisme i el pacifisme.
L’any 1941 es va suïcidar llençant-se al riu Ouse, a prop de casa seva.
Crítica a El PaísCrítica a La VanguardiaArticle a Vilaweb
