El tour de force narratiu de Zoran Malko269;, publicat després d?haver guanyat el premi Ranko Marinkovi263;, ens du a l?Eslavònia dels anys de la guerra i la postguerra a Croàcia, en uns espais que podríem qualificar de perduts (però de cap manera inexistents), si no fos perquè són inscrits al mapa de la prosa contemporània croata pels herois de Malko269;: uns perdedors i vencedors ben particulars.
Membres del club d?aficionats del Hajduk, bèsties humanes, combatents decebuts i nans que, com en un projecte d?estat secret, eliminen les mines i transformen els racons oblidats d?Eslavònia en un paradís turístic... Tots aquests reis menors de corones rovellades aconsegueixen fer que l?excursió cap al fràgil castell aeri de la prosa de Malko269; esdevingui un viatge del qual no volem (ni podem) tornar.
La narrativa de Zoran Malko269; evoca els esperits de Babel, Dostoievski, Marinkovi263;, Bukowski?, però el to i l?esperit d?aquests contes pertanyen només al seu autor i als lectors.
Brutal, atroç, però estranyament bell, situat al marge de qualsevol moda o tendència, d?una sinceritat que fa mal.
