La natura escarpada, la muntanya, una taigà... poden esdevenir santuaris per practicar l’ascetisme i connectar-se amb les divinitats, més enllà de noms i formes. Amb un llenguatge atrevit, potent, que evoca, que invoca, i que, a través d’un ús molt peculiar del silenci, ens interpel·la, entrem dins d’A la taigà, dins d’una atmosfera tan ben creada, tan ben esculpida, d’intimitat, de silenci, de secret, de pregària i, en definitiva, de cerca de sentit. Un petit interrogant escrit sobre la neu.