Si ets una adolescent grassoneta, t?has de masturbar amb discreció per no despertar el teu germà petit, vius a Wolverhampton, pertanys a una família nombrosa amb una economia precària, tens un pare bevedor amb aspiracions mai satisfetes de triomfar en el món de la música i una mare depressiva, la vida pot ser una merda. Si per a més inri fas el ridícul a la televisió local llegint un poema, ha arribat el moment de prendre mesures dràstiques.
Així és com la Johanna Morrigan es converteix en la Dolly Wilde i, sense ser major d?edat, comença a dedicar-se a la crítica musical en una revista de Londres. Entre concert i concert, la protagonista i narradora d?aquesta novel?la d?iniciació relata sense pèls a la llengua el seu pas a l?edat adulta a còpia de fumar, beure i deixar de masturbar-se amb artefactes d?allò més diversos per passar al sexe amb homes no menys diversos, entre els quals un músic de Brighton amb un membre viril inhumanament descomunal.
Caitlin Moran continua la seva indagació rupturista en les interioritats de la feminitat amb aquesta narració escrita amb realisme descarnat i humor procaç i plena de referències a la cultura pop dels anys noranta. La veu de Moran ja és imprescindible: contundent, díscola i sobretot molt i molt divertida.
«Em partia de riure a la biblioteca, xisclava d?entusiasme al metro. Moran és una escriptora còmica amb un do extraordinari» (Zoe Williams, The Guardian).
«Tant de bo algú m?hagués fet llegir aquest llibre gamberro i valent quan tenia setze anys» (Dwight Garner, The New York Times)
«Adoro Caitlin Moran» (Lena Dunham).